dissabte, 30 de desembre del 2023

ÚLTIMA LLIÇÓ 2MIL23


Benvinguts a tothom a l'última lliçó d'aquest 2023. A aquesta lliçó us parlarem sobre: la creació, el pecat, la por i l'esperança




QUÈ ÉS LA CREACIÓ?


La creació és un concepte ampli que es pot aplicar a diversos àmbits, com l'art, la ciència, la tecnologia i molts altres. La creació es refereix al procés de produir o generar alguna cosa nova o original. Aquí tens algunes definicions i aspectes de la creació en diferents contextos:

Art: En el context artístic, la creació fa referència a la producció d'obres que expressen la imaginació i la visió personal de l'artista. Això pot incloure pintura, escultura, música, literatura, dansa i altres formes d'expressió artística.

Ciència: En la recerca científica, la creació implica el desenvolupament de noves teories, descobriments o tecnologies. El procés científic sovint implica la formulació d'hípotesis, la recopilació i interpretació de dades, i la publicació de resultats per a la comunitat científica.

Tecnologia: En el context de la tecnologia, la creació es pot relacionar amb el desenvolupament de nous productes, aplicacions o solucions innovadores per abordar problemes o millorar processos existents.

Filosofia: Des d'una perspectiva filosòfica, la creació pot ser considerada com un acte d'engendrar o originar alguna cosa que no existia abans.

Deïtat o Creació Divina: En moltes tradicions religioses, la creació està vinculada a una entitat divina que dóna origen a l'univers, la vida i tot el que existeix.

En general, la creació implica un acte d'imaginació, innovació o formació que resulta en la producció de alguna cosa nova o original. 


Us deixem un video on podeu veure diferents paisatges del món i la seva bellessa:

https://youtu.be/fOW8Y09GVek?si=Qe65yVoyTDzcYmBc


QUÈ ÉS EL PECAT?

El concepte de pecat es refereix a una acció considerada com una infracció dels principis ètics o morals, especialment en el context de les creences religioses. Aquí hi ha algunes perspectives comunes sobre el pecat:

Perspectiva Religiosa: En moltes religions, el pecat es defineix com una violació de les lleis divines o morals establertes per una deïtat. En el cristianisme, per exemple, el pecat es considera com una separació de Déu i pot classificar-se en pecats de comissió (accions incorrectes) i pecats d'omissió (no fer el que és correcte).

Perspectiva Filosòfica o Ètica: Des d'un punt de vista més secular o ètic, el pecat pot entendre's com una violació de principis ètics o morals fonamentals de la societat. Aquests principis poden variar segons la cultura i l'època, però sovint se centren en la idea de causar mal a uns altres, infringir drets o actuar de manera immoral.

Culpa i Remordiment: El concepte de pecat sovint està relacionat amb sentiments de culpa i remordiment. En moltes tradicions, s'espera que aquells que han comès pecats es penedeixin i busquin la reconciliació, ja sigui a través de pràctiques religioses, rituals de purificació o accions correctives.


És important tenir en compte que les percepcions i definicions de pecat poden variar significativament entre diferents religions, cultures i fins i tot individus. El que es considera pecat en una tradició pot no ser-ho en una altra, i les interpretacions poden canviar amb el temps. A més, en algunes filosofies i corrents de pensament, el concepte de pecat pot no tenir rellevància o ser abordat de manera diferent.

 

Podem veure un video que reflecteix molt bé aquest tema 


QUÈ ÉS LA POR?


La por és una resposta emocional i psicològica davant una situació percebuda com a amenaçadora, perillosa o desconeguda. És una emoció humana i té com a finalitat principal alertar l'individu davant situacions que poden posar en perill la seva seguretat o el seu benestar.

Resposta a la Percepció de Perill: La por és desencadenada per la percepció de perill. Pot ser físic, com una situació d'amenaces reals, o psicològic, com la por de l'abandonament o de l'error.

Resposta Fisiològica: La por pot provocar canvis fisiològics en el cos, com l'augment del ritme cardíac, la sudoració, la tensió muscular i la dilatació de les pupil·les. Aquests canvis preparen el cos per a una possible resposta a l'amenaça.

Aspectes Psicològics: La por també té una dimensió psicològica important. Pot influir en els pensaments, les creences i les percepcions de l'individu. La por pot generar ansietat i preocupació constant.

Funció de Supervivència: Des del punt de vista evolutiu, la por ha tingut una funció important en la supervivència humana. Ha ajudat els éssers humans a detectar i respondre a perills, augmentant les seves probabilitats de supervivència.

Tipus de Por: Hi ha diversos tipus de por, com la por realista i concreta que respon a una amenaça tangible, i la por irracional o ansietat, que pot ser desproporcionada en relació amb la situació real.

Maneig de la Por: Les persones poden aprendre a gestionar la por mitjançant diferents estratègies, com la confrontació de les pors, la cerca de suport emocional o l'ús de tècniques de relaxació.

És important destacar que la por és una emoció natural i normal, i en moltes situacions té una funció adaptativa. 


Dins d’aquest es reflecteix molt bé la emoció del por i fa reflexionar.
https://youtu.be/79yaSDxNITw?si=puU3PfYEBfiHDmWz

QUÈ ÉS L’ESPERANÇA?


L'esperança és una emoció positiva que impulsa els individus a anticipar i desitjar resultats favorables en el futur. És una actitud optimista que implica la creença en la possibilitat que les coses millorin, que es compleixin els objectius o que es superin els desafiaments. 

Orientada al Futur: L'esperança es centra en el futur i implica una expectativa positiva sobre el que pot succeir. Les persones esperan que les circumstàncies millorin o que els seus objectius es compleixin.

Motivació: L'esperança pot actuar com a poderós motor motivacional. Les persones amb esperança tenen més probabilitats de prendre accions positives i persistir en la consecució dels seus objectius.

Resiliència: L'esperança està relacionada amb la resiliència, la capacitat de fer front i adaptar-se als desafiaments. Quan es manté l'esperança, les persones poden sobreposar-se més fàcilment a les dificultats i continuar endavant.

Creença en la Possibilitat de Canvi: L'esperança implica una creença en la possibilitat de canvi i millora. Les persones amb esperança tendeixen a veure els obstacles com a desafiaments superables i no com a barreres insuperables.

Optimisme: L'esperança està vinculada amb l'optimisme, que és una actitud positiva cap al futur. Les persones esperan que les coses es desenvolupin de manera positiva i que poden influir en aquestes resultats.

Relació amb el Benestar Emocional: La presència d'esperança pot estar associada amb un major benestar emocional. Les persones que mantenen l'esperança poden experimentar menys estrès i ansietat.

Construcció de Relacions: L'esperança pot ser un element important en la construcció de relacions. La confiança en un futur positiu pot afavorir la col·laboració i la comunicació amb altres persones.


A aquest curtmetratge podem veure a la perfecció l’esperança.

https://youtu.be/nZtnPi8AdQw?si=16Fz0Z3FFCFBIi5T

Ética i moral

Benvinguts al nostre blog, avui us parlarem sobre ètica i moral

Us parlarem sobre diversos punts i al final del blog us farem una recomanació de cançons/pelis que reflexionin sobre aquest tema

 

Que és la moral?

La moral és un sistema de principis, valors i normes que determina el que es considera correcte o incorrecte en una societat o cultura. Guia el comportament humà i ajuda a decidir què és bo, just o ètic, i què no ho és. 

I la ética que és?

L'ètica s'enfoca a l'estudi del que és correcte o incorrecte en el comportament humà. Examina principis, valors i normes, i s'aplica en diversos contextos, com l'ètica professional, personal i social, per ajudar a determinar allò que és moralment apropiat.

I quina és la diferència entre: moral/immoral/amoral?

  • Moral fa referència a accions en línia amb les normes ètiques i valors acceptats. Exemple de comportament moral: Ajudar una persona gran a creuar el carrer

  • Immoral fa referència a accions que van en contra d'aquestes normes ètiques. Exemple de comportament immoral: Robar, Mentir per perjudicar algú.

  • Amoral fa referència a accions que ocorren sense consideració d'aquestes normes, sense judici moral. Exemple de comportament amoral: Prendre decisions basades únicament en beneficis personals sense considerar els principis ètics.

Dilema moral?

Un dilema moral és una situació en què una persona s'enfronta a opcions conflictives on cada elecció implica un conflicte ètic i no hi ha una resposta clara sobre quina és l'acció correcta. Aquestes situacions requereixen una reflexió i una presa de decisions basades en valors i principis ètics.

Exemple: Ets un estudiant universitari que s'enfronta a un examen final important. El teu amic t’ofereix una còpia de les respostes de l'examen. Es de decidir si acceptar o rebutjar l'oferta. D'una banda, prendre les respostes et podria ajudar a obtenir una qualificació alta, però saps que seria deshonest i va en contra dels principis ètics de l'honestedat acadèmica. D'altra banda, rebutjar l'oferta podria significar que t'has d'esforçar més per estudiar i que podries obtenir una qualificació més baixa. Aquest és un dilema moral on has d'equilibrar la temptació de fer trampa amb la teva integritat i ètica personal.

Relació entre ética i moral?

L'ètica i la moral estan estretament relacionades, però tenen enfocaments lleugerament diferents. L'ètica es refereix a l'estudi teòric i filosòfic dels principis morals, mentre que la moral fa referència a l'aplicació pràctica d'aquests principis a la vida diària. L'ètica proporciona el marc teòric, mentre que la moral es refereix a com les persones actuen segons aquests principis a la vida quotidiana.


Ética Cristiana

Les característiques de l'ètica cristiana poden variar lleugerament entre les diverses confessions cristianes (com el catolicisme, el protestantisme i l'ortodòxia), però hi ha algunes característiques fonamentals que es poden destacar: 

Amor i caritat: L'amor és un concepte central a l'ètica cristiana, tal com es destaca en el mandat de “estimaràs el teu proïsme com a tu mateix” i l'amor a Déu. Això és tradueix en l'èmfasi posat a l'ajuda als altres i la caritat, com ara l'ajuda a les necessitats i als desfavorits.

Cristocentrisme: L'ètica cristiana se centra a Jesucrist com a model a seguir. Es considera que les seves ensenyances, com les que es troben al Sermó de la Muntanya (com les Beatituds), proporcionin directrius morals essencials.

Defensa de la vida: Les organitzacions cristianes sovint defensen les posicions prò-vida en debats sobre l'avortament i l'eutanàsia, ja que consideren que la vida humana és sagrada.



Us deixem diferents punts de vista de filòsofs sobre el bé per a que veieu que realment és subjectiu i que cadascú considera coses diferents als altres:

Aristóteles:

El bé suprem és la felicitat. Ho aconseguim desenvolupant l'activitat pròpia de l'home, el coneixement, i mitjançant la virtut, entesa com a terme mitjà.


Sócrates: 

El bé suprem és la saviesa. Ho aconseguim suprimint la ignorància. Som dolents perquè som ignorants.


Epicuro:

El bé suprem és el plaer. Ho aconseguim conreant els plaers moderats i un estat de "ataraxia" o absència de passions.


Zenón, Séneca:

El bé suprem és la rectitud moral. Ho aconseguim a través de la indiferència i l'acceptació del destí.



Sant Tomàs:

El bé suprem consisteix en l'acostament a Déu. Seguint la Llei moral d'origen diví.


J.S. Mill

El bé és el plaer o absència de dolor. Mitjançant accions que promouen el plaer per al major nombre de persones.


Ética Social

Ara bé també existeix l'ètica social, bàsicament existeixen uns certs comportaments o normes que tots hem d'acatar per a aconseguir una convivència pacífica. Per exemple, un codi d'ètica molt conegut indica que robar és dolent. Però això no sols s'aplica a un individu, sinó que regeix per a tots els individus que formen part d'aquesta societat.


L'ètica social tracta de les accions de l'ésser humà, els efectes directes del qual recauen sobre els altres. Comprèn les normes de comportament en convivència, davant dels altres, és a dir, en societat. Si bé l'ètica social té com a base la moral individual -que es determina per la manera d'actuar correcta o incorrecta d'una persona, l'ètica social se centra més en el comportament apropiat de les persones com un tot, més que no pas un comportament individual.


Per tant, per parlar d'una ètica social, cal parlar de l'ètica individual, ja que en constitueix la base i alguns drets fonamentals que han de ser respectats; alguns són:


Els drets humans: es refereixen al respecte a la dignitat de la persona, com


el dret a la vida, la igualtat davant la llei i la llibertat d'expressió; els drets econòmics, socials i culturals, com ara el treball i la seguretat social; o els drets col·lectius, com al desenvolupament i la lliure determinació.


L'ecologia: no es cuida el medi ambient. S'estan destruint els ecosistemes de la terra, a causa del mal ús dels recursos que se n'extreuen, s'aboquen contaminants, que no només perjudiquen actualment, sinó també les futures generacions.


La corrupció: és el pol oposat de l'ètica. És un dels flagels més grans

socials i es troba a totes les esferes de l'àmbit privat i públic. És el conjunt d'antivalors i costums que perverteixen l'ésser humà. L'ètica cultiva valors; és a dir, virtuts, com l'honestedat, la justícia, la igualtat, la tolerància, la sinceritat, la solidaritat, la responsabilitat i el respecte, que contribueixen al desenvolupament i la perfecció de l'individu i de la societat.

La corrupció es manifesta per la pràctica d'antivalors, com la deshonestedat, injustícia, discriminació, hipocresia, indecència, irresponsabilitat, intolerància, egoisme i individualisme; defectes que degraden l'ésser humà i n'obstaculitzen el desenvolupament, i, per tant, el desenvolupament.


També s’ha de dir que moltes coses que aquí són ética social, com per exemple matar és dolent, a altres cultures no ho és, cultures que sacrifiquen a persones en nom de déu…





Llavors no hi ha res que estigui malament vist a tots llocs?

L’ètica social és diferent a totes les cultures, però hi han dues coses que sempre han estat mal vistes i a dia d’avui també, aquestes són: l’incest de primer grau (tenir fills amb germans, pares o mares) i l’antropofagia (menjar carn humana) .

Per què? Bàsicament perquè si l’humà l'hagués posat en pràctica l'espècie avui día estaría extingida.





Aquí us deixem unes quantes cançons per reflexionar:


Sabino - La Moral  


Morat - Aprender a Quererte


Diego Torres - Iguales



Aquí unes quantes pelis:


Éxito a cualquier precio - Prime Video

En una empresa immobiliària de la ciutat de Chicago, es llança un repte molt temptador per a tots els empleats: el millor venedor serà recompensat amb un Cadillac, el segon més eficient amb un joc de ganivets, i el que menys bena serà acomiadat. Els venedors reaccionen de diferents formes: comencen a tendir-se paranys i a pensar en la manera de vendre o almenys d'evitar ser el pitjor venedor, fins i tot en el robatori de les fitxes de referències (que contenen informació sobre possibles clients) per a aconseguir l'èxit.  


La lista de Schindler - Prime Video, Filmin, Sky Showtime.

Relata un període de la vida de Oskar Schindler, un empresari d'ètnia alemanya que va salvar de morir en l'Holocaust a més de mil jueus polonesos durant la Segona Guerra Mundial.


Pena de muerte - Filmin, Movistar Plus

Inspirada en una història real sobre la profunda relació sorgida entre una monja i un condemnat a mort en una presó americana.


Gran torino - Prime Video, HBO Max, Movistar Plus.

Walt Kowalski és un veterà de la guerra de Corea que, després de quedar-se vidu, viu gairebé aïllat en un barri al qual cada vegada arriben més immigrants asiàtics


Persépolis - Prime video


És la història d'una jove que creix a l'Iran de la Revolució Islàmica. A través dels ulls de Marjane, una precoç i oberta nena de nou anys, veiem les esperances d'un poble trencades en prendre els fonamentalistes el poder, imposant el vel a les dones i empresonant a milers de persones

6 estadis

Bon dia a tots i a totes, som la Joana i el Rubén i avui parlarem sobre Lawrence Kohlberg i els 6 estats de desenvolupament moral.

Els 6 estadis

Nivell 1: preconvencional:

Etapa 1: Orientació al càstig i l'obediència - El comportament moral es guia per evitar el càstig.

Etapa 2: Orientació a l'individualisme i intercanvi - La presa de decisions es basa en la reciprocitat i l'interès propi.


Nivell 2: Convencional:

Etapa 3: Orientació a l'aprovació social - Les decisions es prenen amb l'objectiu de guanyar-se l'aprovació dels altres.

Etapa 4: Orientació a l'autoritat i al manteniment de l'ordre - Se segueix l'autoritat i les regles socials.


Nivell 3: Postconvencional:

Etapa 5: Orientació al contracte social i drets individuals - Les decisions es prenen sobre la base de principis ètics i drets fonamentals.

Etapa 6: Orientació als principis ètics universals - Les decisions es prenen d'acord amb principis ètics universals, fins i tot si entren en conflicte amb les lleis i normes socials.


És important destacar que la major part dels humans estem en un nivell convencional, altres estan en un nivell preconvencional i molt poca gent estan en el nivell postconvencional. No tots els nivells són el mateix, hi han classes












Ser voluntari - Càritas

CÀRITAS VOLUNTARIAT El voluntariat trascendeix barreres, connecta cors disposats a ajudar amb aquells que necessiten suport. En aquest senti...