Reinserció:
És una estratègia destinada a facilitar la inserció a la comunitat de aquelles individus que han estat declarats culpables d'incomplir la normativa legal. Aquesta estratègia involucra realitzar mesures per tractar els elements que han afavorit la participació de l'individu en comportaments delictius.
Reincidència:
Això fa al·lusió a la reiteració d'un mateix comportament negatiu. En el context del sistema judicial penal, la reincidència es defineix com la repetició d'un mateix tipus de delicte en dues o més ocasions. Aquesta situació sovint comporta una condemna més dura, ja que els individus que ja han estat condemnat prèviament per un delicte i tornen a cometre'l solen rebre una sanció més severa.
Rehabilitació:
És una iniciativa destinada a auxiliar individus en la seva recuperació mental i emocional. Després de cometre un delicte, els presos tenen l'oportunitat de reflexionar sobre les seves accions i el seu impacte, tot i que aquest procés no és senzill.
Com viuen els presos?
Això varia significativament segons el lloc on són empresonats; algunes presons ofereixen un ambient més tranquil, mentre que altres poden ser més conflictives. En alguns casos, hi ha instal·lacions com televisió, pavellons i piscines, tot i que l'ús d'aquestes està restringit i sempre supervisat per personal de seguretat. Els presos tenen l'oportunitat de treballar dins de la presó, tot i que els guanys sovint són mínims, és una manera de subsistir. Les baralles poden esclatar per diversos motius, però sovint són ateses per les autoritats penitenciàries per evitar conflictes majors.
Tipus de sentències (règims):
1r grau, és el més dur (règim tancat). Estan 22 hores tancats i tenen dues hores de pati, encara que hi ha casos que estan molt controlats
2n grau, (règim ordinari) no és tan dur com el primer. Aquests poden fer esport i poden accedir a algunes aules.
3r grau, (règim de semillibertat). El principal objectiu d'aquest règim és la incorporació progressiva al medi social. Aquest poden establir-se en pisos.
Hi ha alternativa a les presons?
D'acord amb aquesta perspectiva, es planteja que les llargues condemnes no són efectives i només contribueixen a la degradació personal, física, intel·lectual i psicològica dels condemnats. Es suggereix que molts delictes haurien de ser sancionats amb alternatives a la presó que promoguessin la rehabilitació. En aquest sentit, les presons haurien de ser destinades principalment per a delictes greus. La justícia restaurativa emergeix com un model capaç de dirigir-nos cap a una aproximació més efectiva i humanitzada en el tractament dels infractors.
Presos a Catalunya
A Catalunya, segons les dades més recents del 2020, hi ha al voltant de 7.800 persones empresonades. D'aquestes, el 93% són homes i el 7% són dones. Això significa que per cada 100.000 habitants, hi ha aproximadament 102 persones a la presó. A Espanya, la xifra és lleugerament superior, amb 121 persones empresonades per cada 100.000 habitants.
